COMENIUS
Bulgària: Maria Font, Javi Raigon, Marc Miranda, Júlia Riera, Maryam Laghlough.
Finlàndia: Maria Cabra, Marta Illa, Marta Barjuan, Pol Grau.
Després d’haver-nos escollit, va venir una gent de França per filmar la nostre opinió sobre el Comenius. Ens van reunir per fer-nos una entrevista, però la veritat és que no teníem gaire a dir, ja que encara no havíem participat. A part de la Maria Font i la Marta Illa, que havien acollit.
Quan tornin de Bulgària ja us explicarem.
Aquí teniu una web relacionada amb el tema:
http://artonthemove.wikispaces.com
Per cert, en la web que us hem donat a dins trobareu els vidios dels cinc dies a Bulgària, a:
http://artonthemove.wikispaces.com/2.8+BULGARIA+MEETING
Aquí teniu la contiunuacio...
BULGÀRIA
Ja fa dues setmanes que hem tornat de Bulgària. Ha estat una experiència molt bonica i inoblidable per tots nosaltres. Ara us explicarem el que ens vam trobar allà:
Dimecres al matí, o de matinada, com preferiu, a les 6:30h vam quedar tots 5 a la porta de l’escola. Allà vam decidir amb quin cotxe anirien els mestres i la Maryam , ja que el seu pare tenia la cama trencada i no podia conduir. L’avió era molt gran. Era el primer vol de la Maria i de la Júlia. Al cap d’una hora i mitja vam aterrar a Suïssa. Vam menjar en un "Burger King". Allò si que era menjar ràpid de debò. I vam fer escala des de Zuric fins a Sofia. Allà ens esperaven els nostres companys de Finlàndia i Anglaterra.
Vàrem anar tots junts en un autobús que havien llogat per nosaltres. Van ser 4 hores llargues, perquè el camí era molt llarg, i l’autobús molt lent. Així que vam arribar a Vidin a les 8:00h de la nit. Tothom ens esperava. La Maria es va posar molt contenta de veure a l’Alexandra. Després tots van marxar a casa de les nostres famílies. Al dia següent ens vam trobar tots a la porta de l’hotel on dormien els "profes", i vam anar a donar una volta pel poble. Ens van ensenyar el riu Danubi, i si miraves al davant es veia Romania. Després de donar la volta, cadascú s’en va anar amb la seva família a dinar. A la tarda ens vam trobar a l’escola Ivan Vazov. Tothom volia parlar amb nosaltres i fer-se fotos. Fins que va ser hora d’entrar a les classes. Tothom era més gran que nosaltres, perquè els petits i els de la nostra edat anaven pel matí. L’escola tenia un bar, i tots els alumnes portaven el mòbil encès, i els deixaven mirar-lo a la classe i entre classe i classe podien trucar. Vam fer dues classes i abans de començar la tercera, vam sortir al pati durant un quart d’hora i després vam marxar al teatre. Un cop allà ens vam disfressar de tardor, vam veure l’espectacle que van muntar els petits i després ens va tocar a nosaltres desfilar juntament amb els altres nens. Quan vam sortir ja era molt tard, ens vam acomiadar i cadascú s’en va anar a sopar amb la seva família. Al dia següent, pel matí, ens vam trobar a l’escola i vam anar a fer un volt. I a la tarda, vam anar a visitar una fortalesa que es deia el Castell de Baba Vida, que segons li va explicar l’Alexandra a la Maria , Baba Vida vol dir àvia Vida, i aquell castell tenia una llegenda que més tard explicaríem a classe. Pel camí va venir un home que ens va fer una entrevista. Al davant del Baba Vida01 hi havia una paradeta de souvenirs on alguns nens vam comprar imants, polseres... La fortalesa en general ens va agradar molt, vam visitar gairebé totes les torres i ens ho vam passar molt bé. Quan ja marxàvem ja estava enfosquint, i els mestres se'ns van endur (només als Espanyols) a donar una volta i a comprar. Després vam marxar a l’hotel, on ens van venir a buscar. Ens vam dir ona nit i vam marxar cadascú a casa de la seva família. L’endemà ens esperava un dia llarg i cansat. Al quart dia, quan ens vam llevar, vam trobar-nos a la porta de l’hotel. Aquell dia aniríem a visitar unes coves, les coves de Belogradchic. També, com al Castell de Baba Vida alguns vam comprar souvenirs a la paradetaparadetes on podíem comprar. La Júlia i la Maria es van comprar samarretes. Vam pujar a dalt de tot. Allò si que era maco. Es veia tot el poble. A baix vam dinar i vam jugar. El camí de tornada va ser llarg. Després cada família va portar-nos on va voler, a llocs diferents. Vam sopar i vam fer les maletes, perquè al dia següent marxàvem. Al despertar-nos, vam esmorzar, enllestir del tot l’equipatge i ens vam tornar a l’hotel. Però aquest cop era per acomiadar-nos. El comiat va ser dur, molts nens ploraven. Vam pujar a l’autobús. El camí que ens esperava era de quatre hores i mitja o més, però no portàvem ni tres quarts d’hora que l’autobús s’ens va trencar. L Vam haver de pujar a un altre, que era molt petit, tant, que els equipatges havien d’anar a les cadires de darrere perquè no cabien al maleter. I ens vam haver d’apretar com vam poder. Vam continuar el viatge i a mig camí vam parar, com a l’anada, davant del mateix bar per prendre un refresc o el que volguéssim. Per fi, després de 4 hores i mitja, vam arribar a l’aeroport. Els d’Anglaterra gairebé perden el vol. Nosaltres, vam parar a Alemanya. Ens ho vam passar mooolt bé, però explicar el perquè seria massa i perdríem el temps. Quan ja va ser l’hora, vam pujar a l’avió que ens portaria a Barcelona, i, quan per fi vam arribar, vam saludar als pares, que ens rebien amb els braços oberts. Ens vam repartir es mestres entre els cotxes una altra vegada i vam marxar cap a casa. Així s’acabava tot. Per a nosaltres va ser una experiència inoblidable.
FI
El dia 23 tots els escollits per anar a Finlàndia, vam quedar a les 5:45, de la matinada, a l'entrada de l'escola per dividir-nos en cotxes per anar cap a l'aeroport. Quan vam arribar vam facturar les maletes i ens demanaven els passaports, al Pol Grau li van dir:
-Passi senyoreta, endavant, endavant...
El Pol, pobre, es va quedar de pedra. Bé, no es va quedar ben bé de pedra perquè, pobre amb la melena que té ja esta acostumat que el prengui per a una noia. Després vam esperar.nos una bona estona i vam pujar a l'avió, que anava de Barcelona a Helsinki. El primer avió va durar 5 hores pro van passar volant literalment. Vam estar mirant pel·lícules amb el mp5 del Pol. També ens van donar les hostesses uns fullets per a nens petits perquè ens divertíssim , una mica "cutre".
En arribar vam dinar i vam estar esperant als d'Anglaterra, però no van apareixér en cap moment.
La nostra directora i professora (Cristina Grau) ens va dir que ja era hora d'enbarcar i ens en vam anar sense ells.
Vam arribar a Oulu i d'allà vam anar fins a un autobús i dos hores que ens esperaven, en autobús...pff...
En arribar ens van rebre tots els nostres companys i els pares, amb uns flocs de neu que queien del cel fosc. Tots ens en vam anar a les nostres cases vam conèixer la família, sopar (alguns) sauna i a dormir fin l'endema.
En llevar-nos ens vam adonar que eren les set del mati i ens vam estranyar que fos tan d'hora i era de dia. Vam arribar a l'escola i tots vam estar molt contens de tornar-nos a veure, perquè ahir vam estar tota l'estona, que vam estar amb ells, parlant amb anglès o dient coses rares amb finlandès, que no enteníem i no sabíem que deien. PER FI PODÍEM PARLAR EN CATALÀ AMB ALGÚ!!!
Vam estar parlant del que ens avia passat, i les Martes i, potser el Pol no van anar a la sauna abans de anar a dormir, que per cert era típic de Finlàndia, abans d'anar a dormir, posar-se a la sauna. Vam estar una estona a les classes dels nostres companys i ens van dividir així: a una classe les Martes i el Pol. I en l'altre la Maria i els anglesos, que per cert ens va dir la Cristina que havien arribat a les dues de la matinada perquè nomes tenien dos opcions, bé, o perdre el avió i venir a Finlàndia el dia següent a la tarda, o bé agafar el proper avio i arribar a les dues,m i ells van decidir agafar el proper avió.
El dia 23 tots els escollits per anar a Finlàndia, vam quedar a les 5:45, de la matinada, a l'entrada de l'escola per dividir-nos en cotxes per anar cap a l'aeroport. Quan vam arribar vam facturar les maletes i ens demanaven els passaports, al Pol Grau li van dir:
-Passi senyoreta, endavant, endavant...
El Pol, pobre, es va quedar de pedra. Bé, no es va quedar ben bé de pedra perquè, pobre amb la melena que té ja esta acostumat que el prengui per a una noia. Després vam esperar.nos una bona estona i vam pujar a l'avió, que anava de Barcelona a Helsinki. El primer avió va durar 5 hores pro van passar volant literalment. Vam estar mirant pel·lícules amb el mp5 del Pol. També ens van donar les hostesses uns fullets per a nens petits perquè ens divertíssim , una mica "cutre".
En arribar vam dinar i vam estar esperant als d'Anglaterra, però no van apareixér en cap moment.
La nostra directora i professora (Cristina Grau) ens va dir que ja era hora d'enbarcar i ens en vam anar sense ells.
Vam arribar a Oulu i d'allà vam anar fins a un autobús i dos hores que ens esperaven, en autobús...pff...
En arribar ens van rebre tots els nostres companys i els pares, amb uns flocs de neu que queien del cel fosc. Tots ens en vam anar a les nostres cases vam conèixer la família, sopar (alguns) sauna i a dormir fin l'endema.
En llevar-nos ens vam adonar que eren les set del mati i ens vam estranyar que fos tan d'hora i era de dia. Vam arribar a l'escola i tots vam estar molt contens de tornar-nos a veure, perquè ahir vam estar tota l'estona, que vam estar amb ells, parlant amb anglès o dient coses rares amb finlandès, que no enteníem i no sabíem que deien. PER FI PODÍEM PARLAR EN CATALÀ AMB ALGÚ!!!
Vam estar parlant del que ens avia passat, i les Martes i, potser el Pol no van anar a la sauna abans de anar a dormir, que per cert era típic de Finlàndia, abans d'anar a dormir, posar-se a la sauna. Vam estar una estona a les classes dels nostres companys i ens van dividir així: a una classe les Martes i el Pol. I en l'altre la Maria i els anglesos, que per cert ens va dir la Cristina que havien arribat a les dues de la matinada perquè nomes tenien dos opcions, bé, o perdre el avió i venir a Finlàndia el dia següent a la tarda, o bé agafar el proper avio i arribar a les dues,m i ells van decidir agafar el proper avió.
